Eixim a les 8 h de València després d'esperar a l'amic Vicent Cerrillo. Molt poca formalitat! Som Asun i jo, Isma i el seu gos Buf, i passem a per la xicona de Dani Gª-Sala que li diuen Raquel. La preciosa Raquel és un bon fixatge per als lligres muntanyívols. Arrepleguem a Raquel al vell barri de Russafa quan tots els "afters" estan plens. Vegem a un xicon amb els nassos trencats i brollant-li sang a bots i barrals. Depriment!

Agafem la carretera interior cap a Alacant. A Cocentaina trenquem a l'esquerra i pel camí de Gorga arribem al poblet de Quatretondeta. Res a vore amb Quatretonda de la Vall d'Albaida. Estem a la Vall de Seta. Esmorcem al bar del poble moro de Quatretondeta embotit amb pa i tomaca. Escoltem la dolça llengua parlada pels quatretondetins. Quina llengua més bonica el nostre valencià, la llengua comuna als Països Catalans, a les comarques del sud.

Vora a les 11 h comencem a pujar a la Serra de la Serrella. El desnivell és de més de 800 m. Una hora després estem just al bell mig dels Frares de Quatretondeta. Al·lucinant! Son unes pedres increïbles i monumentals. El nom de Frares com tots els noms populars és perfecte. Defineix la mística i la grandiositat de les nostres muntanyes.

Seguim les indicacions del més savi dels nostres muntanyers, Rafael Cebrián. No deixem mai de llegir els seus consells. És magnífic! Una horeta i mitja més tard fem el cim de la Serrella. La visió del Benicadell és emocionant. No hi ha dret a la humiliació que patim els valencians amb la qüestió de la llengua i del territori. Visca la Serrella, visca el País Valencià i visquen els Països Catalans!

Baixem per una senda per un bosc de pins i carrasques molt ben marcada. Passem per la Font Roja (no la d'Alcoi, la xicoteta Font Roja de la Serrella). El descens és tranquil i bonic. Arribem a les 8 h al poble. El pobre gos d'Isma està fet pols amb les potes plenes de sang.

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer. (Companys).

O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai! (Joan Fuster)