ELS LIGRES MUNTANYÍVOLS ALS PIRINEUS.
PARC NACIONAL d’AIGÜES TORTES

octubre 2006
Crònica de dj Maulet amb fotos de Juancho

Finalment, ací teniu la crònica. Tota la preparació, reserves, mapes... va córrer al càrrec altruista de la parella organitzadora. Érem set excursionistes calents: DjPause i DjJuantxo (molt integrats), DjVespaman (molt deteriorat física i moralment), DjPotens (que si li preguntes qui és a mitjanit, et diu nom, cognoms i si et descuides els últims premis i homenatges que ha rebut, je, je, je), Pepe “el oveja” (sense comentaris), l´Asun i EL GRAN D.J.MAULET.
Abans d’eixir és molt important mirar-se la cartografia del recorregut i portar el equip mínim suggerit. Els retards s’acumulen quan el nombre de membres de la expedició és excessiu com era el nostre cas. El nombre ideal per a una excursió exigent pense que és de quatre o cinc persones.

Dijous 12 d’octubre
Anàrem en dos vehicles, cosa que no contribuïa en absolut a refermar la unitat del grup.
Eixida de València a les 5.00 hores. La matinada estava totalment justificada. València – Tortosa – Lleida - Caldes de Boí - Pàrking de l’embasament de Cavallers (1.700 m.s.n.m.). Arribem cap a migdia amb un oratge humit i boirós.
Per poder caminar bé es imprescindible dur una sola motxilla compacta amb el mínim pes possible. Dur les mans lliures és a més de còmode un element de seguretat per a una possible caiguda si no es duen bastons. Aquestos experimentats consells van ser desoïts per membres del grup. Mal comencem.
Estany Negre(2.127m.) - Refugi Joan Ventosa i Calvell (2.215m.). Com el seu nom indica és un refugi d’alta muntanya, allunyat de vies d’accés motoritzades, preparat per resistir condicions extremes, on l’arribada de materials i queviures està molt restringida. A un lloc on per motius logístics, la llet és en pols, no sembla el més adequat demanar “leche de soja” (encara s’estan rient els guardes del refugi) ni utilitzar més d’un got en el magnífic sopar donades les circumstàncies.
Els horaris a la muntanya son els que son. A la gent que dorm a un refugi li cal descansar be per poder fer grans esforços amb seguretat. No permetre el descans amb rissetes , bovades i telèfons que sonen a les quatre del matí, és a més d’una gran falta de respecte i educació, arriscar vides humanes. Vaig patir vergonya.
El refugi estava en un lloc meravellós i les instal·lacions eren perfectes.

Divendres 13 d’octubre
Refugi Ventosa i Clavell (2.215m.). Al poc d’eixir del refugi ja trobem més neu del que esperàvem.
Coll de Crestada (2.475m.), molt a prop del cim del Montardo (2.833m.) que no coronem pel be del grup. El paisatge és meravellós, no s’adonem que estem a un dels indrets més bonics del món “no se hizo la miel para la boca del asno”.
Dormim a la part oberta del Refugi dera Restanca (2.010m.) al qual s’arriva a primer hora del vespre (tranquils que no ens el lleven). Hi havia una simpàtica parella de muntanyencs que sempre ens recordaran com el grup de imbècils i maleducats de València. De pena.
L’excursió ha estat preciosa i el oratge immillorable.

Dissabte 14 d’octubre
Refugi dera Restanca (2.010m.) fins al Lac de Mar (2.250m.) tot és perfecte llevat de persones que no atenen a raons. A partir d’ací i després de uns dubtes a la eixida el camí està molt menys marcat i la pendent és més pronunciada. L’estimació de la durada d’un recorregut en muntanya és sempre relativa. El dia de hui estava valorat en tres hores per la prestigiosa empresa cartogràfica ALPINA. Nosaltres varem aconseguir multiplicar-la per quatre. El coll del Tumenia (2.784m.) és impressionant. Se’ns fa de nit i arriba l’hora de traure les llanternes. Ai-las!. Arribem al refugi cansats i un hora tard a sopar. El esforç paga la pena. Refugi Ventosa i Calvell (2.215m.)

Diumenge 15 d’octubre
Refugi Ventosa i Calvell (2.215m.). L’Asun i jo aprofitem per passejar per d’hermosíssima vall de Colieto, mentre meditem sobre la proporcionalitat en la despesa entre cotxe vs persona, gasolina vs gasoil, al·lucinats per la desconfiança.
Embassament de Cavallers (1.781m.) Pàrking (1.700m.). L'acomiadament és memorable. De rés, de rés, de rés...
Hi ha que aprendre de les errades, no es tornarà a repetir.