Excursió al Penyagolosa. (6 al 8 de desembre de 2004)

Una crònica de dj Maulet amb fotos de dj Pig

Aquesta magnífica excursió-travessia venia a completar la realitzada els dies 2 i 3 d'octubre (eixe mes tan nostre i tan revolucionari) que ferem Asun i DJ Maulet de Vistabella del Maestrat fins a Llucena passant per Sant Joan i la Banyadera.

Abans de rés recomanar vivament la genial guia d'Enric Roncero i Ventura "Penyagolosa, Paisatges del sostre d'un País".

Eixim el dilluns 6 de desembre prop de les 13:00h: Cristian i MP amb el seu Joanet, els germans Toledo i l'Asun amb la "fregoneta" dels dos primers. Ells, MP i Cristian, son una feliç i cosmopolita parella d'una valenciana i un alsacià (França). Tenen una divertidissima tenda de roba i regals al carrer del dramaturg Àngel Guimerà, que a primeries del segle vint no va rebre el premi Nobel de literatura per pressions espanyoles. Un segle després seguim igual o pitjor (seleccions esportives, unitat de la llengua, ...) La tenda es diu 100% Pirata. No deixeu d'anar-hi.

Arribem al Mas de Roncales en Villahermosa del Río cap a les 16:00h. Lola i el seu fill Pau ens reben amb una bona lasanya. De vesprada peguem un passejet pels voltants del mas i després d'un bon sopar (al Mas de Roncales es menja de meravella) a descansar. Demà serà un dia molt dur. Dormim tots plegats a la cambra.

Les previsions de l'oratge eren dolentes. Així i tot cap a les 11:00 h. del dimarts DJ Pig DJ Maulet i l'Asun comencem la travessia i la pluja (calabobos) no ens atura. Vorejant el riu Carbó pujàrem des dels 750 m. d'altitud fins al vora 1.500 de la nevera on dinàrem. L'oratge era lleig i nevaba prou. Des del corralico ja tot era neu. Ferem el cim de manera quasi heroica a les 15:00h i en iniciar el descens ens trobàrem amb el nostre bon company Vicent Cerrillo. Vicent havia arribat a Sant Joan i pujat per la cara nord. Un xicotet descans a la caseta i baixàrem pel Barranc de la Pegunta. "El Barranc de la Pegunta és el bosc sagrat del Penyagolosa, ben mirat si els valencians tinguérem alguna inclinació per les coses sagrades, això seria el bosc sagrat dels valencians..." Qué dir d'aquest bosc màgic, al·lucinat, emocionant...

Vora les 17:00 h. erem a l'Ermitori de Sant Joan. Desert i plovent! Agafem el cotxe nou de l'amic Vicent (no em pregunteu quin és perquè a mi no m'agraden, ara era molt segur i confortable) a Vistabella. Vistabella amb 499 veins i a 1.246 m. és el poble més enlairat del País Valencià. A la tasca Pili beguérem cervesa i cremaets i ferem una xerradeta amb alguns veins autòctons mentre ens eixugàvem els peus i agafàvem calor. (Com estàs mascle?) Estàvem realment cansats. Ja de nit fosca tornem a Sant Joan cantant cançons de Barricada. Allí ens esperaven l'Alberto, el cuiner i 3 joves romaneses. Vicent és un home que com diu el malvolgut Julius Church li agraden les dones i li agrada el vi i si vol oblidar-les beu i les oblida. Això vàrem fer. Conéixer algunes paraules en romanés que no vàren servir per apropar-nos a les 3 jovenetes. Sopàrem als antics estables i després de fer rondes cantant el "Diguem no" de Raimon i passejar fins al mític peiró, a dormir.

A l'endemà s'alcem a les 9:00h. amb una mica de ressaca de la nit anterior i el cansament de l'heroicitat. L'oratge no millora. Excursió a la cova i el mirador de la Bertrana per un bosc de roures i pi rodesno. Baixem pel GR-7 i a dinar a Vistabella. Ha estat una travessia inoblidable. Epo demostra la seua perfecta forma física i com té al cap i al mòbil a la seua musa, la gran i provocadora artista AnaElena Pena. Asun desitjaria que a més dones els agradara les passejades per les nostres muntanyes. Tornarem a la primavera.

"S'estan estimulant moltes actituds que van contra la raó per interessos polítics i s'està cometent un crim contra la nostra consistència humana. Contra els que formen el país" va dir. Per ell no és només una qüestió de nomenclatura, ni de llengua, és molt més, "és una agressió directa a la serenitat i a la veritat d'una col·lectivitat"..."tots mereixíem i merreixem alguna cosa millor" "Si som capaços de mantindre la capacitat de resistència, de continuar estimant la raó, el paisatge, el que som, alguna cosa hem d'aconseguir" JF Mira.

Atents a la propera publicació de la cançó del Penyagolosa del Paco Muños en la que el DJ Maulet fa coros.

Al partit que governa la Generalitat Valenciana tot açò no sols no li interessa sinó que li fa nosa. Per a ells, el "valencià" només els és "útil" quan es tracta de contraposar-lo al "català", no quan es tracta d'aturar el procés de castellanització creixent que pateix el nostre País. El valencià, per a ells, només és una excusa política. I per a nosaltres, en canvi, és una raó de viure. Del Butlletí d´hivern de ACPV.