Hui sols tres autèntics ligres, Potens, Vespaman i Maulet hem passejat per la nostra benvolguda Serra d’Espadà, i parlar d’ella és parlar de les sureres. I quines sureres!.

Hem fet un recorregut circular eixint des de la font del canyar al poble d’Almedijar, per remuntar la rambla fins a la font d´Almanzor i d´allí després d’un xicotet descans a l’ombria de la font, continuar pujant fins al Coll d’Ibola. A partir d’aquest punt, quasi el més alt, canviem de vessant i baixem pel enigmàtic i humit barranc de la Mosquera. El que podríem imaginar molt paregut a un bosc encantat. Sureres esplèndides per tot arreu, petjada darrere petjada sota una catifa de fulles. Ja en arribar al clar, la casa de la Mosquera. Imponent casota de tres pisos, però desgraciadament quasi a terra, hi ha molta gent incivil!.