Crònica de la pujada al cim de la Serra de Bèrnia
Encara que feia molt mal oratge els lligres muntanyívols eixirem cap a Altea el dissabte a boqueta de nit. Han hagut moltes desercions. Amb la furgoneta de MP capacitada per a set places, tan sols hi érem DJ Pig, DJ Maulet i l'Asun.
Abans de sopar ens trobàrem amb Rafeta i Marian al seu nou garito en la platja de l'Albir. És una antiga sala d'exposicions d'art convertida en centre cultural i de copes. La setmana anterior havia actuat el nostre benvolgut Burguitos. Unes cervesetes i sopar en pizzeria. Tornarem.
Ens gitarem cap a les 2 a casa de Rafeta i Marian en Altea. El despertador sonava a les 8:30. Desdejuni fabulós en la cafeteria llibreria L´Espill. Vora la nostra mar Mediterrània. Provisió de vivers i cap a Xaló, des d'on s'arriba a Cases de Bèrnia on començarem la nostra marxa.
A banda dels tres lligres, anàrem Rafa, Marian i Quique (un conta-contes i advocat murcià de vint-i-vuit anys molt enrollat i muntanyívol). Anem pujant per una pista no massa dura cap a la font de Bèrnia. Gaudim d'un oratge esplèndid, propi de la Marina. Sol i claredat mediterrània.
Seguim per
una senda fins al forat, femení i atraient com una màgica
vagina desitjada. Hi ha prou gent passejant per la muntanya.
Pau Llorens, Paco Plaza i Lalo: "No sabeu el que vos heu perdut".
Isma i Belen: "Sou uns perduts".
Ja en la vessant meridional de la Serra, la panoràmica és corprenedora. El Puig Campana, majestuós i fàlic, s'alça al capdavant. Benidorm, on l´hortera és un senyor, dibuixa el seu skyline banyant-se en la mar. Dinem propet del fort de Bèrnia, runes que expliquen part de la història amb els pirates otomans.
Rafeta i Marian esgotats completen la ruta per baix rodant tota la Serra. Nosaltres ataquem el cim amb la certesa de que la vista serà meravellosa. El recorregut és més pesat i arriscat del que semblava, però notem la nostra preparació física, mental i tècnica sense mancances. Estem cada vegada més ben preparats. Epo patís atac de pànic en un dels destrets més perillosos. L´altura impressiona i la caminata recorrent la cresta no està exenta d'adrenalina, endorfines cent per cent naturals. Guaaaaauuuuu!!!!!!!! Ens abracem al cim i contemplem admirats com el Penyal d'Ifach és l´última estribació d´aquesta Serra que no havíem valorat com calia. Frontera natural entre les dos Marines. Com sempre el llibre del savi i experimentat Rafa Cebrián ens aclareix el camí (i unes marquetes roges fan la resta).
La baixada continua amb cert risc i precioses panoràmiques. A la fi ens retrobem amb Rafa i Marian, prou cansats i molt satisfets després d'un dia de muntanya com ens torna bojos. Unes cervesetes en el "Teranyina" de Xaló, antro que ens recorda a l'estiu eivissenc.
Xicons i xicones, a què esteu esperant? Les cames dures i el cor ple. No cal pensar més. Tornarem.
dj Maulet, 22 febrer 2004.
